3.La mà invisible i el sàtir

A Joaquim abraçat amb un arbre, va venir li un record “sing in the rain”. Llavors agafa el arbre amb una sola mà, i semblava que tot rodava al voltant seu, va fer-se visible, va començar a li sortir, i sensa plugia fa uns passos, corre fins un banc lliure de la Rambla, puja hi com una bestia amb peus de sàtir,i hi sol en una successió de passos, cap ara per avall ara damunt, altres salts, giravoltava, i feia uns crits “hic hodes salta’ d’acord qualsevol ritme, ... rock’n roll? Tal no hi sona i tant li fa! I tot plegat fa uns passos de la samba, doncs plora qual una magdalena, i amb les mans encobreix els ulls que van plorar-li. Sempre va comprendre que sigui, i explicar una munió de coses amb explicacions o raonaments exagerats, però aixó fou cosa de eixelebrat. Maça. Doncs ha sentit un picar de mans. Tot seguit va treure les mans que encobreix els ulls per agafar el seu mocador a la butxaca foradada, va veure que un de japonès de una mena dels li fotografa, va ballar més, ara d’alegria quan els van aprovar, i uno de la mena corre en la seva direció i posa hi amunt del banc un bitllet de deu mil pessetes.