1. Bona nit, Cargol!

«Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger

Totes les demés feynes li quedaren enrera, i a en Joaquim restava nomès que: ensonyar, i 400 duros a dins de la falda, un mocador de butxaca, un bitlet d’anar i tornar caducat hi havia dos dies, un equipatge que ha deixat al alberg de joventut hi al Palau Reial, una nit calentò d’estiu, un bagul de la Plaça que ens va servir de llit, un pleniluni, un cel estrellat diferent daquell hi del sul, una nit gòtic com el barri, ensopit no sap per on comença agafar son , torna a prendre el cap del fil, somni, la nit ple com un de assidus àngels visitadors, una dubte: és aixó reial? una andalusià? La qual fica al passeig molt a prop del Colón o una mica pertot arreu? La tal què li feia carícia sota la falda? tot seguit, més àngels, somni, ha renyit amb tots els seus amics de viatje, un ducados a la butxaca foradada, tots amics sense excepció, una mica fred, a la plaça no n’hi ha més de gent badant, altres àngels, fred, encara més àngels, ara fa tant fred que fa neixer el dia.
amb un Sol ixent que vendria del Colón,i una brisa de Africa, el jeans oberts, i ara sense durs sota la falda, i tampoc hi havia ducados. Aixi mateix va posar-se al cap – em quedaré - bon dia Barcelona...